Què és el pes?

Si tu penjes d'una molla un objecte i te'n vas a la Lluna amb la molla i l'objecte penjant, la molla es quedarà més curta que en la Terra ja que el que fa que la molla s'estire és la força que fa el planeta per atraure un cos(en aquest cas, l'objecte penjant) al centre d'ell (és a dir, la força de la gravetat)  i, en la lluna, eixa atracció és aproximadament sis voltes menor que en la Terra, per tant l'objecte pesarà aproximadament sis voltes menys que en la Terra.
En canvi si anem amb la molla i l'objecte penjant a Júpiter, l'estirament de la molla serà major ja que la força que fa Júpiter per atraure un cos al centre d'ell és major que en la Terra i molt més major que en la Lluna.
Anomenem pes a la força de gravetat que fa el planeta per atraure un cos al centre d'ell i com en la Lluna un cos pesa menys que en la Terra i en la Terra un cos pesa menys que en Júpiter, podem dir que el pes és una propietat variable segons el lloc de l'univers o planeta on s'estiga.

Isaac Newton

Isaac Newton va nàixer a Anglaterra en 1642 i va morir en 1727.  Entre els seus descobriments i invencions figuren: Les lleis de la cinemàtica, la Teoria corpuscular de la llum, el desemvolupament del càlcul diferencial i integral, la llei de la gravitació universal i la invenció del Newton(N) i el seu valor.

En la seua època a Europa estava la Ilustració, especialment en França i Anglaterra (on ell vivia) i va consistir en que els pensadors sostenien que la raó humana podia combatre la ignorancia i la tirania i poder construir un món millor. La Ilustració va tindre una gran influència en els aspectos politics, socials i econòmics de l’època. Va durar desde el començament del segle XVIII fins a l’inici de la revolució Francesa.

El pèndul

El pèndul més simple està format per un fil i una bola cilindrica i amb un mínim de pes(com a mínim 20 grams aproximadament).

El periode del pèndul, que és el temps que tarda el pèndul en fer una oscilació, depén(com vam comprovar als experiments fets al laboratori) de la llargària del fil que sostè al pèndul, ja que ho vam saber perquè la diferència de temps que n'hi havia entre la mitja dels tres periodes del fil llarg(60 cm) i el fil curt(30cm) era de un segon o més. Quant més llarg siga el fil que sosté el pèndul més trallecte haurà de recòrrer a cada osilació, en cambi el pes de la bola ni el angle des del qual és llançat el pèndul no influeixen al seu periode.

Si la diferència de temps de les dos mitjanes és un segon o més es pot dir que la hipòtesis de que la llargària del fil és la que influeix en el periode del pèndul és correcta.

L'Aspirina

L'àcid acetilsalicílic o AAS también conegut amb el nom d'Aspirina®, és un fármaco empleat sovint com antiinflamatori, analgèsic, per a l'alleugeriment del dolor lleu i moderat, antipirètic per a reduir la febra. Va ser sintetitzat per primera vegada per Charles Frédéric Gerhardt en 1853 i després en forma de sal per Hermann Kolbe en 1859. Va haver que esperar fins a 1897 perquè el químic alemany Felix Hoffmann, de la casa Bayer, aconseguira sintetitzar l'àcid salicílic amb gran pureza. Les seues propietats terapèutiques com a analgèsic i antiinflamatori van ser descrites en 1899 pel farmacòleg alemany Heinrich Dreser, la qual cosa va permetre la seua comercialització. L'aspirina té efectes antiinflamatoris, analgèsics, antipirètics i antiplaquetarios però prendre més de 150 mg/kg d'aspirina pot provocar resultats greus i inclús mortals si no es rep tractament. Per a un adult xicotet, això equival aproximadament a prendre 20 pastilles que contenen 325 mg d'aspirina. Els xiquets poden resultar afectats amb nivells molt més baixos. L’Aspirina pot prendre’s en varies presentacions : en un sobre per a dissoldre en aigua, en pastilles efervescents o en comprimits per a engolir amb aigua o un altre líquid.