Desequilibri de forces contràries

Si pose un regle de plàstic just a la vora d'una taula (30cm. sobre la taula i 20 cm. fora de la taula, en l'aire) i deixe caure un llibre sobre la part que queda fora de la taula, el regle caurà. Però si prèviament col·loque sobre la part que queda dins de la taula un full de periòdic sencer, en llançar el llibre la regla suportarà el colp i no caurà.
La força de resistència de l'aire que n'hi ha sobre el full és major que la força del colp del llibre que cau, que no podrà vèncer la força de resistència. Tanmateix, sense full, la força de resistència de l'aire que n'hi ha damunt la regla no podrà suportar la força del colp del llibre que cau.
En un cas i en l'altre n'hi ha un desiquilibri de forces, en un cas a favor de la força de l'acció (la caiguda del llibre) i en l'altre a favor de la força de resistència (la pressió de l'aire sobre el full del periòdic).
Clar, que si el llibre és massa gros... la regla cauría.

De què estan formades les lleganyes?

Normalment ens ixen lleganyes quan ens alcem i ens les netegem però mai pensem, de què estan formades?

Les lleganyes estan formades per la combinació de moc, llàgrimes, cèlules de sang, cèlules mortes a les pestanyes i pols.

Normalment, al parpellejar, s'elimina aquesta substància amb les llàgrimes. Tanmateix, al no realitzar-se aquesta funció mentres s'adorm, es formen petites quantitats de lleganyes a les còrnies dels ulls, espacialment en els dels xiquets.

Què és el pes?

Si tu penjes d'una molla un objecte i te'n vas a la Lluna amb la molla i l'objecte penjant, la molla es quedarà més curta que en la Terra ja que el que fa que la molla s'estire és la força que fa el planeta per atraure un cos(en aquest cas, l'objecte penjant) al centre d'ell (és a dir, la força de la gravetat)  i, en la lluna, eixa atracció és aproximadament sis voltes menor que en la Terra, per tant l'objecte pesarà aproximadament sis voltes menys que en la Terra.
En canvi si anem amb la molla i l'objecte penjant a Júpiter, l'estirament de la molla serà major ja que la força que fa Júpiter per atraure un cos al centre d'ell és major que en la Terra i molt més major que en la Lluna.
Anomenem pes a la força de gravetat que fa el planeta per atraure un cos al centre d'ell i com en la Lluna un cos pesa menys que en la Terra i en la Terra un cos pesa menys que en Júpiter, podem dir que el pes és una propietat variable segons el lloc de l'univers o planeta on s'estiga.

Isaac Newton

Isaac Newton va nàixer a Anglaterra en 1642 i va morir en 1727.  Entre els seus descobriments i invencions figuren: Les lleis de la cinemàtica, la Teoria corpuscular de la llum, el desemvolupament del càlcul diferencial i integral, la llei de la gravitació universal i la invenció del Newton(N) i el seu valor.

En la seua època a Europa estava la Ilustració, especialment en França i Anglaterra (on ell vivia) i va consistir en que els pensadors sostenien que la raó humana podia combatre la ignorancia i la tirania i poder construir un món millor. La Ilustració va tindre una gran influència en els aspectos politics, socials i econòmics de l’època. Va durar desde el començament del segle XVIII fins a l’inici de la revolució Francesa.

El pèndul

El pèndul més simple està format per un fil i una bola cilindrica i amb un mínim de pes(com a mínim 20 grams aproximadament).

El periode del pèndul, que és el temps que tarda el pèndul en fer una oscilació, depén(com vam comprovar als experiments fets al laboratori) de la llargària del fil que sostè al pèndul, ja que ho vam saber perquè la diferència de temps que n'hi havia entre la mitja dels tres periodes del fil llarg(60 cm) i el fil curt(30cm) era de un segon o més. Quant més llarg siga el fil que sosté el pèndul més trallecte haurà de recòrrer a cada osilació, en cambi el pes de la bola ni el angle des del qual és llançat el pèndul no influeixen al seu periode.

Si la diferència de temps de les dos mitjanes és un segon o més es pot dir que la hipòtesis de que la llargària del fil és la que influeix en el periode del pèndul és correcta.

L'Aspirina

L'àcid acetilsalicílic o AAS también conegut amb el nom d'Aspirina®, és un fármaco empleat sovint com antiinflamatori, analgèsic, per a l'alleugeriment del dolor lleu i moderat, antipirètic per a reduir la febra. Va ser sintetitzat per primera vegada per Charles Frédéric Gerhardt en 1853 i després en forma de sal per Hermann Kolbe en 1859. Va haver que esperar fins a 1897 perquè el químic alemany Felix Hoffmann, de la casa Bayer, aconseguira sintetitzar l'àcid salicílic amb gran pureza. Les seues propietats terapèutiques com a analgèsic i antiinflamatori van ser descrites en 1899 pel farmacòleg alemany Heinrich Dreser, la qual cosa va permetre la seua comercialització. L'aspirina té efectes antiinflamatoris, analgèsics, antipirètics i antiplaquetarios però prendre més de 150 mg/kg d'aspirina pot provocar resultats greus i inclús mortals si no es rep tractament. Per a un adult xicotet, això equival aproximadament a prendre 20 pastilles que contenen 325 mg d'aspirina. Els xiquets poden resultar afectats amb nivells molt més baixos. L’Aspirina pot prendre’s en varies presentacions : en un sobre per a dissoldre en aigua, en pastilles efervescents o en comprimits per a engolir amb aigua o un altre líquid.

Els cucs de terra i la fertilitat de la terra

L’acciò mecànica d’excavació de galeries que realitza el cuc sota la superfície del terreny, accelera el procés d’oxidació i la nitrificació de la terra. Aquesta operació permet la penetració i la retenció d’aigua necessària per a donar humitat al terreny. Les galeries poden arribar a tindre una profunditat de dos metres o més.

L’acciò química que realitza el cuc de terra, de reciclar els rebutjos orgànics convertint-los en humus, serveix per a enrriquir la fertilitat de la terra. Al  engolir grans cuantitats de terra, aprofita per alimentarse de qualsevol residu orgànic. No menja les arrells de les plantes mentres estiguen vives, per tant no perjudica els cultius. El cuc de terra enrriqueix la terra i la fa més fértil.